#Agricultura #AgriculturaSostenible #AdaptacióClimàtica #InversionsAgrícoles #Agricultura de Precisió #EnergiesRenovables #AgriculturaSueca #SeguretatAlimentària #Sostenibilitatmediambiental
La recent "Agenda especial: Klimatutmaningen" sobre SVT va plantejar preguntes crítiques sobre els reptes i les responsabilitats del sector agrícola enmig de la crisi climàtica mundial. Tot i que el programa va discutir la necessitat de reduir les emissions, les pràctiques sostenibles i el paper de la silvicultura després de les decisions de la UE, no hi havia representació dels agricultors i dels investigadors agrícoles.
El problema subjacent, però, no és la manca de consciència o la voluntat de transició del sector agrícola. Viure de la terra aporta una consciència punyent de les conseqüències del canvi climàtic. El veritable repte rau en la rendibilitat.
Segons un informe recent de LRF i Lantmännen, es preveu que la transició cap a l'agricultura sostenible costarà al sector agrícola suec entre 80 i 85 milions de SEK en inversió durant els propers 15-20 anys. Això es tradueix en un cost anual de 20 milions de SEK amb un tipus d'interès del 15%, juntament amb 10-11 milions de SEK addicionals en despeses anuals. Tot i que aquestes xifres s'han de considerar en relació amb la facturació total de la indústria d'aproximadament 80 milions de SEK anuals i el valor total del consum d'aliments que ascendeix a uns 350 milions de SEK anuals, és evident que s'ha de trobar una solució.
La indústria verda s'enfronta a un repte complex que no s'aborda fàcilment amb una solució única. L'agricultura, profundament connectada amb el cicle global del carboni, requereix una reflexió reflexiva. Les possibilitats de transició verda inclouen una major producció de fonts d'energia renovables com el biogàs i l'energia solar.
L'important per al debat és determinar la mida d'aquestes inversions en funció de com de robusta volem que sigui la producció d'aliments del país. L'informe subratlla que els ingressos han d'augmentar un 25 per cent per defensar-se dels augments de costos. Compartir la càrrega d'aquests costos dins de les polítiques agrícoles, climàtiques i energètiques és una necessitat evident.
Les inversions en tecnologia d'agricultura de precisió, vehicles electrificats i embassaments de reg, facilitades a través de programes com el Klimatklivet de l'estat, contribueixen no només a la sostenibilitat de la granja, sinó que també s'alineen amb les estratègies alimentàries nacionals i els esforços de defensa.
Actualment, Suècia depèn en gran mesura de les importacions d'aliments, amb una taxa d'autosuficiència al voltant del 50 per cent. Els costos s'han de suportar a través d'una major responsabilitat en el comerç i dels preus dels aliments potencialment més elevats per als consumidors a llarg termini. Depenent de la compensació estatal a llarg termini es considera poc fiable. En definitiva, l'adaptació al clima més eficaç és garantir empreses agrícoles estables i rendibles.
Mentre Suècia s'enfronta als reptes de la transició agrícola, la clau rau a trobar un equilibri harmoniós entre la viabilitat econòmica i la sostenibilitat ambiental. Les inversions i estratègies proposades que es descriuen a l'informe proporcionen un full de ruta per assegurar la producció d'aliments de la nació alhora que s'aborden les preocupacions climàtiques. Els esforços col·laboratius, les responsabilitats compartides i les inversions intel·ligents obren el camí cap a un futur resilient i sostenible per a l'agricultura sueca.