#agriculturasiciliana #cítrics #escassetat d'aigua #crisiagrícola #agriculturasostenible #canviclimàtic #patrimoniagrari #impacteeconòmic
Al cor dels cítrics de Sicília, s'està desenvolupant una crisi. Alessandro Scire, un productor de cítrics a la plana de Catània, està presenciant en primera persona els efectes devastadors de l'escassetat d'aigua. Els tarongers, abans exuberants, ara estan secs, els seus fruits estan atrofiats i no es venen a causa de la manca d'aigua. Això no és només un problema localitzat; amenaça la mateixa columna vertebral de l'agricultura siciliana, que durant segles ha confiat en el cultiu de cítrics.
Les arrels de la indústria dels cítrics de Sicília són profundes, es remunten a l'època islàmica de l'illa i van florir durant el segle XIX. Des de servir com a remei per a l'escorbut fins a convertir-se en una mercaderia d'exportació lucrativa, els cítrics han donat forma al paisatge i l'economia agrícoles de Sicília. Tanmateix, l'actual crisi de l'aigua suposa un repte sense precedents, ja que aquest hivern marca el període més sec que s'ha registrat des de 19.
Per als agricultors com Scire, la situació és greu. Amb 80 hectàrees de tarongers sota la seva cura, el futur sembla desolador, ja que la sequera no mostra signes de cedir. Malgrat els esforços per mitigar l'impacte, com ara l'ús de tècniques d'estalvi d'aigua i l'adaptació de pràctiques de cultiu, l'escala de la crisi continua augmentant.
L'escassetat històrica d'aigua a Sicília no és només un retrocés temporal sinó una profunda amenaça per al patrimoni agrícola i l'estabilitat econòmica de la regió. Cal accions urgents per donar suport als agricultors, invertir en pràctiques sostenibles de gestió de l'aigua i salvaguardar la indústria dels cítrics de Sicília per a les generacions futures.