#agricultura
#control de males herbes
#cobertes
#síndia
#secle d'hivern
#mostassa
L'èxit del cultiu d'hortalisses a la zona de l'estepa seca depèn en gran mesura dels recursos naturals disponibles, especialment del clima i el sòl. El sòl d'aquesta regió és heterogeni, que va des de sòls sorrencs fins a sòls argilosos pesats, la qual cosa afecta directament la disponibilitat de nutrients per al creixement de les plantes. És crucial seleccionar cultius de cobertura adequats per mantenir la fertilitat i l'estructura del sòl, així com per combatre els efectes dels estressants ambientals com l'erosió eòlica i la sequera.
Segons estudis recents del Ministeri d'Agricultura de Rússia, la zona d'estepa seca presenta diversos reptes per al cultiu d'hortalisses a causa de les seves condicions específiques del sòl i els factors d'estrès ambiental. La composició granulomètrica del sòl d'aquesta regió és predominantment sorrenca o argilosa, cosa que suposa un repte per a la retenció d'aigua i nutrients. A més, el baix contingut de matèria orgànica al sòl agreuja els efectes de la sequera, provocant una disminució dels rendiments dels cultius. Tanmateix, mitjançant la incorporació de cultius de cobertura com els llegums, els agricultors poden enriquir el sòl amb matèria orgànica i fixar nitrogen atmosfèric, donant lloc a una millora de la disponibilitat de nutrients per als conreus d'hortalisses posteriors.
A més, les proves del sòl per determinar els nivells de nutrients són un pas crític per a un cultiu reeixit. Segons l'Institut Nacional de Recursos del Sòl, les proves regulars del sòl permeten als agricultors adaptar els seus programes de fertilització a les necessitats específiques de nutrients dels seus cultius, evitant l'ús excessiu de fertilitzants i minimitzant els impactes ambientals negatius. Per tant, els agrònoms i els enginyers agrònoms haurien d'animar els agricultors a realitzar proves regulars del sòl i oferir recomanacions per a pràctiques adequades de fertilització i gestió de nutrients.
Un estudi realitzat a l'estació experimental de Bykovskaya a la regió de Volgograd a Rússia tenia com a objectiu investigar els efectes prolongats de diferents cultius de cobertura sobre el contingut de nutrients del sòl quan es conreen síndries. L'estudi va trobar que l'ús de cultius de cobertura augmentava el contingut de nutrients al sòl, donant lloc a rendiments de cultius millors i més estables. No obstant això, la fertilitat del sòl és només un dels molts factors que determinen l'èxit del cultiu, especialment en zones amb condicions climàtiques úniques.
L'estació experimental de Bykovskaya es troba en una zona caracteritzada pel clima continental, amb estius calorosos i secs, freqüents tempestes de pols i forts vents. L'any 2022, la temperatura mitjana diària durant la temporada de creixement va estar per sota de la mitjana plurianual en 5.1-0.9 °C, excepte l'agost, que va tenir una temperatura 2 °C per sobre de la mitjana plurianual. Les precipitacions es van distribuir de manera desigual, amb la major quantitat de pluges (50.5 mm) al juny. La quantitat total de pluges durant la temporada de creixement va ser de 136.5 mm, 26.5 mm inferior a la mitjana plurianual. El sòl de l'estació experimental era castanyer clar i sorrenc, amb aigües subterrànies situades a una profunditat de 8-10m.
Es va trobar que el sòl era heterogeni, amb diverses capes que van des de grisos, solts i sorrencs a 0-30 cm, fins a gris clar, de colors desiguals i més argilosos a 30-45 cm. La capa de 45-90 cm era lleugera, sense estructura i argilosa, mentre que la capa de 90-160 cm era sorrenca, lleugera i solta. Els àrids més valuosos per a l'agricultura, de 0.25 mm a 10 mm, constituïen el 40-45% del sòl, segons la capa. La sorra fina de 0.25 mm constituïa una part important del sòl, fins a un 20%, indicant una alta permeabilitat a l'aigua.
En general, l'estudi suggereix que els cultius de cobertura poden ser una manera eficaç de millorar la fertilitat del sòl, donant lloc a millors rendiments dels cultius. Tanmateix, els agricultors i els experts agrícoles han de tenir en compte molts factors a l'hora de conrear cultius, especialment en zones amb condicions climàtiques úniques. En adoptar un enfocament holístic del cultiu de cultius, inclosa la gestió del sòl, la rotació de cultius i el reg, els agricultors poden optimitzar els seus rendiments i garantir la sostenibilitat a llarg termini.
L'estudi va trobar que el contingut de nitrogen era més alt en tots els tractaments durant l'etapa de plàntules, cosa que es pot atribuir a l'augment de l'activitat microbiana del sòl. Es van observar tendències similars per al fòsfor i el potassi, amb el contingut més alt observat per al cultiu de cobertura de sègol d'hivern. No obstant això, el contingut de nutrients va disminuir durant l'etapa de maduració de la fruita en tots els tractaments, inclosos els del segon i tercer any.
Els resultats de l'estudi suggereixen que la selecció del cultiu de cobertura adequat pot tenir un impacte significatiu en el contingut de nutrients del sòl i, en última instància, en la productivitat del cultiu. Els agricultors i els agrònoms haurien de tenir en compte aquestes troballes a l'hora de seleccionar un cultiu de cobertura per millorar la fertilitat del sòl per als cultius de síndria. A més, les proves regulars del sòl poden ajudar els agricultors a controlar els nivells de nutrients del sòl i ajustar les seves pràctiques de gestió en conseqüència.
Malgrat les condicions seques de la zona d'investigació, es va trobar que els cultius de cobertura eren eficaços per suprimir les males herbes en els cultius de síndria. Concretament, el sègol d'hivern va ser el cultiu de cobertura més eficaç per reduir el dany de les males herbes. A més, l'ús de la mostassa com a cultiu de cobertura va tenir un efecte prolongat en la supressió de males herbes. Aquestes troballes suggereixen que l'ús de cultius de cobertura pot ser un mètode econòmicament viable per reduir el dany de les males herbes.