Els mecanismes de colonització de plantes després de la dispersió a llarga distància (LDD) i els coneixements actuals relacionats van ser el tema d'una revisió de l'equip del professor Li Dezhu a l'Institut de Botànica de Kunming de l'Acadèmia de Ciències de la Xina (CAS), en col·laboració amb investigadors de la Jardí Botànic Tropical Xishuangbanna de CAS, la Universitat Hebrea de Jerusalem i la Universitat d'Edimburg.
La ressenya es va publicar a Tendències en ecologia i evolució.
LDD més enllà de l'abast d'una espècie és un motor important de la distribució global de la biodiversitat. Tot i que els esdeveniments LDD són rars i difícils de quantificar i predir, són profundament importants en biogeografia, on poden afectar el conjunt de la biota, les respostes al canvi ambiental natural i antropogènic i la propagació d'espècies invasores.
Com sabem, la dispersió només és eficaç si va seguida d'un establiment amb èxit, però els estudis recents sobre LDD de plantes han tendit a centrar-se només en l'etapa de dispersió, el que significa que no s'ha prestat prou atenció a l'establiment posterior a la dispersió. Per tant, no hi ha una síntesi conceptual de l'establiment post-LDD a diferents tàxons i escales espacials-temporals.
L'equip del professor Li ha estat treballant en la biogeografia intercontinental, la filogeografia i la LDD de les plantes durant dècades. A través d'una àmplia investigació bibliogràfica, l'equip va resumir els coneixements actuals de la fase d'establiment post-LDD en la colonització de plantes. Van identificar sis determinants clau de l'èxit de l'establiment: la pressió del propàgul; trets funcionals; esdeveniments extrems i alteracions antropogèniques; depredadors, competidors i mutualistes; flexibilitat de nínxol; i l'efecte Allee.
Sobre aquesta base, van proposar un marc quantitatiu general per a l'establiment post-LDD, amb l'objectiu de proporcionar un marc teòric quantitatiu per a l'estudi de la colonització després de la LDD, així com un mitjà per avaluar el risc d'invasió d'espècies.
Segons els investigadors, la biogeografia, la filogeografia i l'ecologia del moviment s'han d'integrar per revelar amb més precisió l'ocurrència, el moment i el mecanisme dels esdeveniments LDD.
A més, s'han d'estudiar les relacions entre els factors que influeixen en l'establiment per determinar-ne la importància relativa. A més, les diferències en els mecanismes d'establiment després de la LDD s'han de comparar tant a escala geològica (milions d'anys) com a escala de temps recent (antropocè).
En general, aquesta revisió proporciona bases conceptuals i quantitatives per omplir els buits de coneixement actuals sobre l'establiment i avançar en la nostra comprensió dels processos que configuren la dinàmica global de la biota.
"Una millor comprensió de l'establiment després del LDD ens ajudarà a entendre el passat i predir el futur en una era de ràpids canvis antropogènics. També pot ajudar a mitigar alguns dels impactes adversos d'aquests canvis reduint les invasions biològiques i ajudant els moviments de les plantes en resposta a el canvi climàtic”, va dir el professor Li.